Joves amb dret a vot!

El vot és el dret més essencial en una societat democràtica. A través del vot ens fem sentir, podem elegir què volem i podem dibuixar camins juntes. Però no totes les joves se’ns reconeix aquest dret. Per això, des del CNJC reclamem que el vot ha de ser un dret que ha de tenir tot ciutadà, amb independència de la nacionalitat, a partir dels 16 anys.

Per què votar a partir dels 16 anys?

Als 16 anys les persones joves han completat l’Educació Secundària Obligatòria i adquirit gran part dels seus drets i deures com a ciutadanes –treballar, emancipar-se, casar-se i assumir responsabilitats penals-. L’adquisició d’aquests drets i deures implica el reconeixement de la capacitat intel·lectual, maduresa i coneixements bàsics per exercir-los i ser socialment responsables. Assumir els deures de la vida adulta, però no els drets de ser escoltat esdevé discriminatori.

Davant d’aquestes evidències, el CNJC considera que la rebaixa de l’edat del sufragi és completament necessària i és fonamental a més per evitar la creixent marginació de la joventut en el procés polític davant del progressiu envelliment de la població. La proporció de joves a la societat és cada vegada menor, de manera que ampliar el cens amb les persones de 16 i 17 anys permetria aconseguir un major equilibri electoral i una major atenció als interessos i necessitats de les persones joves en les polítiques públiques.

D’altra banda, nombrosos estudis i experiències dutes a la pràctica demostren que la reducció de l’edat amb dret a vot fomenta per una banda l’interès per la política entre les persones joves i augmenta la motivació per participar activament en els processos de presa de decisió i en la vida democràtica. 

El CNJC considerem que la rebaixa de l'edat de vot aprofundeix en els valors democràtics de la societat, en general, i de les persones joves.

Per què votar amb independència de la nacionalitat?

Hi ha un gruix molt important de població que paga impostos, treballa, participa de les associacions i de la vida social, etc. però que se li nega el dret a votar. Aquestes persones són un grup important de residents estrangers a Catalunya, discriminats en l’accés al vot.

El motiu pel qual poden votar unes persones estrangeres i no unes altres és totalment arbitrari. Per començar, depèn de les eleccions. A les municipals, que són les que tenim aquest 28 de maig, depèn 1) si s’és o no de la UE i, en cas negatiu, 2) que els Estats tenguin un conveni entre ells. Això fa que persones en nacionalitat a  alguns països llatinoamericans com Colòmbia puguin votar, però que persones amb nacionalitat cubana o argentina, no. A més, si s’és de la UE i s’està empadronant es consta al cens, però, per la resta, no basta en complir els requisits d’un acord entre Estats, sinó que un s’ha d’inscriure per constar en el cens. Això dificulta l’accés al vot, afegint costos i temps al que hauria de ser un dret. Per tant, aquest conveni institucionalitza la discriminació per raó de l’origen nacional i centra la consideració del reconeixement de dret no en les característiques o accions del ciutadà estranger resident, sinó en les pròpies de l’organització i dret del seu Estat d’origen respecte del seu tractament als ciutadans espanyols residents en el territori de l'Estat estranger. 

Per això, el dret al vot actiu i passiu no ha d’estar lligat a la nacionalitat. Ha de ser vinculat a la residència reconeguda mitjançant l’empadronament.