Les entitats juvenils presenten esmenes per enriquir la Llei de Foment de l'Associacionisme i posar les associacions al centre
El Consell Nacional de Joventut de Catalunya (CNJC), Escoltes Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya, Acció Jove, el Consell de la Joventut de Barcelona, l'Eina i Esplac, han comparegut avui, en representació de l’associacionisme juvenil català, des del Parlament de Catalunya per presentar les esmenes que proposen per enriquir el projecte de Llei de Foment de l'Associacionisme. L'objectiu és garantir una llei més participativa, amb un reconeixement ampli de les tasques de les associacions i un suport efectiu, lliure de paternalismes i consensuat amb les demandes del teixit associatiu català.
Carlos Cañas, vicepresident del CNJC ha ressaltat la importància de l'associacionisme com a motor de canvi social a Catalunya i ha fet una crida a col·locar les associacions al centre de la llei, donant-los el reconeixement que mereixen. "Cap llei de foment de l'associacionisme serà feta sense l'associacionisme", ha afirmat, subratllant que és vital comptar amb l'escolta i participació de les persones afectades, que dia a dia treballen, s'organitzen i contribueixen a construir el teixit associatiu del país.
Pau Cruz, portaveu de l’Eina, i Sandra Ceballos, de Minyons Escoltes i Guies, han presentat les esmenes, que se centren en tres punts fonamentals. En primer lloc, s'insta a incloure mecanismes de seguiment i avaluació en la Llei, perquè les entitats juvenils tinguin l'oportunitat de fer un seguiment adequat i avaluar-ne l'impacte. Això garantirà una aplicació més efectiva de la llei i l'obligatorietat de complir amb el que esta estableix. El finançament de les administracions competents es vincularà als plans d'acció acordats amb les associacions de base, establint una col·laboració fluida i una participació activa.
En segon lloc, es promou la posada al centre de les associacions, reconeixent el seu paper com a subjecte de la llei juntament amb els grups informals. Es valoren les competències transversals que treballen i s'afirma que les associacions són les organitzacions que més suport necessiten. Això implica un reconeixement més ampli de les seves tasques i una valoració dels valors de l'associacionisme en l'articulat del projecte de llei. Especial èmfasi es posa en l'educació en el lleure associatiu com a sector clau per a la transformació del país, dotant-lo dels recursos i espais necessaris per desenvolupar la seva tasca.
En el tercer bloc d'esmenes, s'aborda la millora del suport que les administracions han de brindar a les associacions. Es reclama un suport efectiu, lliure de paternalismes i intervencionismes, consensuat amb les demandes de l'associacionisme i basat en el principi de subsidiarietat. Es proposa una revisió de la normativa de subvencions per establir models més estables, desburocratitzats i simplificats de finançament. L'associacionisme necessita criteris unificats, un únic punt de tramitació i la possibilitat de convenis plurianuals amb les administracions. A més, es defensa la cogestió del suport associatiu, posant a disposició del jovent associat una eina centralitzada de recursos i materials gestionada pel Consell Nacional de Joventut de Catalunya.
En definitiva, aquestes esmenes, que són fruit d'un treball conjunt amb les entitats juvenils de Catalunya, busquen una llei més garantista, participativa i que posa en valor l'esperit crític i transformador de la societat catalana. Les entitats obre l'oportunitat als partits per consensuar una llei que enforteixi la democràcia associativa i contribueixi a construir un futur millor per a Catalunya i ja treballen en una roda de contactes amb els partits per poder fer realitat les modificacions de la llei que responguin a les necessitats de l’associacionisme juvenil català.
