La situació de la salut mental en el jovent

El CNJC i Salut Mental de Catalunya Hem realitzat aquest informe davant la dificultat constant per conèixer dades sobre la situació de salut mental en el jovent, entesa aquesta des d’un sentit ampli, des de la perspectiva de voler aprofundir en la realitat de les persones que pateixen els problemes de salut mental, més enllà de les xifres, incorporant els determinants socials de la salut. Constatem que ens trobem davant un nou paradigma en termes de salut mental, que se sustenta per dues premises:

D’una banda, constatem una situació d’“emergència juvenil” en matèria de salut mental. I així ho avalen les dades: una de cada set joves pateix un problema de salut mental. Les persones entre els 18 i els 34 anys són les que més visites fan a centres i serveis de salut mental. I el suïcidi s’ha convertit en la primera causa de mort no natural entre les persones joves. A més a més, aquesta emergència també pateix un biaix de gènere, i per cada home que pateix depressió, per exemple, la pateixen dues dones joves. La precarietat i la desigualtat social contribueixen a aquesta emergència, doncs hi ha una relació entre no arribar a final de mes i el fet de patir ansietat entre el jovent català.

Per altra banda, denunciem també un desequilibri territorial en els recursos destinats a la salut mental i un desencaix entre la necessitat d’atenció i els recursos disponibles, ja que els recursos que s’empren no atenen l’arrel estructural del problema. Des del CNJC i Salut Mental de Catalunya apostem per establir models que incloguin la perspectiva comunitària, com espais de socialització i ajuda mútua, on l’associacionisme hi ha de tenir, i de fet ja hi té, un paper clau. Però quan parlem de recursos també parlem d’ampliar les ajudes no contributives quan no tenim accés al mercat laboral per culpa de la nostra salut mental.

Cal avançar cap a un paradigma preventiu, social i comunitari de la salut mental mentre es reforcen els serveis d’atenció a la salut mental del sistema sanitari. És per això que en aquest informe també hi hem recollit un decàleg de recomanacions per caminar en aquesta direcció, d'entre les quals destaquem les següents:

• Cal garantir una millor coordinació entre els serveis de salut mental adreçats als i les joves, fent possible millors transicions entre aquests. A més, cal millorar i reforçar els serveis d’urgència, garantint el seu accés a la persona jove quan aquesta ho requereixi.

• Cal promoure un abordatge estratègic múltiple per a erradicar l’estigmatització, fomentant la modificació de l’imaginari social i els prejudicis que generen estigma sobre el jovent amb prob lemes de salut mental

• Cal introduir l’educació emocional en totes les etapes educatives, així com generar serveis d’acompanyament davant la transició entre etapes educatives i oferir una formació al professorat en detecció i atenció de malestars emocionals o problemes de salut mental.

• Cal impulsar, també, polítiques d’emancipació juvenil, en especial per a les persones més vulnerabilitzades. La regulació de lloguers, el lloguer social juvenil, la renda bàsica universal o la millora de les condicions laborals, així com una xarxa de serveis socials i assistencials forta.

Esperem que aquesta radiografia sigui una eina útil per mostrar la realitat que patim les joves a Catalunya en matèria de salut mental, però també que ho sigui per a que l’administració es posi a treballar de manera prioritària per revertir la situació d’emergència. És per això que, a través d'aquest projecte, s'ha entregat aquest mateix document a la Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de la Salut Mental i al doctor Joan Vegué, director del Pla director de Salut Mental i Addiccions, els quals són els organismes són els responsables de totes les polítiques en matèria de salut mental de la Generalitat de Catalunya.