Què és el CNJC

Durant el 1r Congrés de la Joventut de Catalunya i arran d’una proposta de la Taula de Joves, es planteja la creació d’un organisme que aplegui les entitats juvenils catalanes.

Per decret de la Generalitat de Catalunya, es crea el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, dotat de personalitat jurídica pròpia, amb dues funcions bàsiques: coordinar les entitats i moviments juvenils i fer de pont entre el moviment associatiu juvenil i l'administració en temes de política de joventut.

Se celebra la 1a Assemblea General del Consell. En aquesta assemblea s’escull el primer Secretariat i es defineixen les línies generals d’actuació. El Consell va ser adscrit al Departament d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat i va passar a dependre de la Direcció General de Joventut, creada aquell mateix any, per, més endavant, passar a dependre de la Secretaria de Joventut.

Se celebra el seminari “Els consells de joventut” amb la idea d’emfatitzar la necessitat de portar al territori la participació juvenil. El Consell entenia els consells locals de joventut com una bona eina al servei de la participació juvenil en la vida quotidiana i per fer sentir la veu de l’associacionisme juvenil a l’administració local.

El CNJC participa en la creació del Consell de la Joventut d'Espanya (d'on posteriorment es retira), i ingressa com a membre de ple dret al Fòrum Juvenil de les Comunitats Europees (YFEC) i el seu successor, el Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ) (el CNJC n’és membre des del 1985), organismes en els que ha desenvolupat tasques importants, fins al punt que els seus representants hi han exercit els càrrecs de president o vicepresident.

El Consell creu esgotats els plantejaments del 1r Congrés, creu que és hora d’abandonar les bases del moviment juvenil antifranquista i que cal establir nous horitzons. D’aquí sorgeix la crida per la participació del 2n Congrés de la Joventut de Catalunya, amb la intenció d’obrir un procés de debat, acció i participació. Aquest Congrés serà un revulsiu que permetrà fer emergir el teixit juvenil dispers que existia al país. Les conseqüències d’aquest Congrés són la influència en la consolidació i maduració del CNJC.

A partir de la Llei 14/1985, el CNJC té personalitat jurídica pròpia i es finança a càrrec del pressupost de la Generalitat.

En aquests anys es dóna una embranzida als consells locals de joventut i reben un impuls definitiu amb el “Projecte de consells locals 1984-1986” orientat a la seva creació, reforç i coordinació.

El Consell creu esgotats els plantejaments del 1r Congrés, creu que és hora d’abandonar les bases del moviment juvenil antifranquista i que cal establir nous horitzons. D’aquí sorgeix la crida per la participació del 2n Congrés de la Joventut de Catalunya, amb la intenció d’obrir un procés de debat, acció i participació. Aquest Congrés serà un revulsiu que permetrà fer emergir el teixit juvenil dispers que existia al país. Les conseqüències d’aquest Congrés són la influència en la consolidació i maduració del CNJC.

S’aproven els estatuts del CNJC, que seran discutits i aprovats pel Consell Executiu de la Generalitat l’any 1987. La nova llei defineix el Consell com una entitat de dret públic de base associativa amb personalitat jurídica.

Diversos consells locals formen part del CNJC com a entitats membres de ple dret. És sobretot amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) que el CNJC ha col·laborat més intensament en el desenvolupament de campanyes, debats, cursos, i sobretot en el seu treball intern.

L'activitat dels anys 80 i 90 del CNJC reflecteix i alhora impulsa els grans eixos del moviment juvenil català a la fi del s. XX. La promoció de l'associacionisme i la participació, l'obertura als moviments i organismes internacionals, les lluites contra el racisme i a favor de l'objecció de consciència i de la supressió del servei militar, han estat constants de la seva actuació.

La nova generació de joves que entra al Consell es trobà amb la impossibilitat de dur a la pràctica la 2a Carta de la Joventut degut a cert recel de l’Administració vers el CNJC. Els objectius que hi feien referència només podien ser assolits amb una major interlocució amb l’Administració, i si part d’aquesta no és prou receptiva cal articular una oficina parlamentària del Consell que assegurés la relació d’aquest amb l’Administració i, especialment, amb el Parlament de Catalunya.

En aquests anys el Consell té tres centres principals d’activitat: el desplegament del dret a l’objecció de consciència, el tractament dels problemes derivats de la discriminació de gènere i l’intent d’extensió dels consells locals.

El CNJC crea una plaça de tècnic de dinamització territorial, i l’any següent suposa la defunció provisional d’aquest àmbit, que esdevé un dels principals reptes per estructurar una xarxa associativa juvenil que abraci el conjunt del territori.

Hi ha limitacions de les grans línies estratègiques llançades pel 2n Congrés. Sobretot es fa patent que sense una administració autonòmica i municipal, disposada a col·laborar per dur-les a terme difícilment es podrien realitzar. La percepció que cap de les demandes fetes pel CNJC era recollida portà a un cert enduriment de les posicions vers l’administració pública.

El debat i no entesa entre el Consell Nacional i la Secretaria General va acabar amb el bloqueig de la partida pressupostària del Consell a condició de negociar les activitats de l’organisme juvenil, situació que portà a la dimissió del president del Consell el 1993 i a una de les crisis més fortes de la història del CNJC, que obrí el procés conegut com a “Consell a Debat” en la XVI AGO celebrada l’any 1993. En el problema de fons hi havia el model de Consell i com a punt de tensió els diferents posicionaments sobre les reivindicacions i la politització del Consell.

La incomprensió per part del Consejo de la Juventud de España i per part del Consells de l’Estat sobre la identitat diferenciada del CNJC en les relacions internacionals es va convertir en un dels temes recurrents dins dels debats en el si del Consell i entre aquest i la resta de Consells de l’Estat. Finalment, el Secretariat del Consell va decidir abandonar el CJE i l’any 1996, a la XII AGE del CNJC, es va confirmar la ruptura amb el CJE.

Per superar l’etapa de crisi interna, l’any 1997 l’Assemblea del Consell aprova un model d’estructura i funcionament i una proposta de modificació de la Llei i els Estatuts del CNJC. El nou model del Consell parteix de la voluntat de vertebrar l’associacionisme juvenil català, coordinar i representar tots els joves associats, alhora que mostra una postura oberta, dialogant i constructiva davant les entitats juvenils.

Després de deu anys de debats interns, el CNJC no havia incidit en les polítiques juvenils. Un cop superada la crisi interna semblava necessari elaborar un nou document marc que orientés el Consell. Aquest document estratègic i de projecte seria conegut com “Línies de política juvenil”, elaborat d’acord amb la discussió en una jornada de ponències presentades per experts associatius. L’edició del document va comptar amb el suport extraordinari del Parlament de Catalunya, la qual cosa significava un alt reconeixement institucional. De nou, igual que succeí amb la 2a Carta de la Joventut Catalana, un document del Consell Nacional finalitzava amb la demanda d’un Pla Nacional de Joventut assumit per les institucions catalanes.

Una proposició no de llei aprovada el juny de l’any 2000 dona suport als continguts de “Línies de política juvenil”, que serviran de base per a l’elaboració posterior d’un Pla Nacional de Joventut que seguirà els criteris d’una política integral de joventut.

S’aprova el Pla Nacional de Joventut amb una vigència prevista fins a l’any 2010. Mai el CNJC no havia aconseguit incidir tant en les polítiques de juvenils.

Desenvolupament del Triangle Jove, amb els consells de joventut del País Valencià i de les Illes Balears, constituït l’any 1999 i celebració del III Congrés de la Joventut de Catalunya.

Se celebra el Festival Mundial de la Joventut a Barcelona, un esdeveniment que va ser el punt de trobada de més de 8.000 joves vinguts d’arreu del món entre els dies 8 i 14 d’agost. Sobre els eixos del desenvolupament sostenible, la globalització, la diversitat cultural i les condicions de pau, el Festival va ser un espai de trobada on els i les assistents van posar en comú les seves experiències i plantejaments. La llarga tradició del moviment associatiu juvenil català va impulsar el Consell de Joventut de Barcelona i el CNJC a presentar la candidatura per acollir la tercera edició del Festival. La coordinació amb les associacions juvenils internacionals i amb les plataformes regionals va suposar un pas endavant en la feina del CJB i del CNJC, així com donar un impuls renovat a la coordinació internacional del moviment associatiu juvenil.

El CNJC celebra el seu 30è aniversari amb un seguit d’actes, alguns d’ells celebrats a les demarcacions de Lleida, Girona i Tarragona.

Finalitza el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJC). Per aquest motiu el CNJC porta a terme un intens procés d’avaluació del PNJC 2000-2010, seguit d’un procés propositiu que culminarà amb la redacció del nou PNJC 2010-2020 en el marc del Consell Rector del Pla.

En la línia de millorar la participació de les entitats que formen part del CNJC s’engega el Pla de Participació Interna. Aquest projecte, més enllà d’incrementar la quantitat i la qualitat de les entitats al si del consell, pretén promoure el debat i la reflexió interna sobre el model de participació del CNJC, pretén detectar els elements facilitadors i els elements dissuasius de la participació de les entitats i, també, té com a objectiu dotar de mecanismes de millora de la participació interna el CNJC.

A la XXXII AGO de març de 2010 el CNJC inicia una nova etapa amb la renovació del 80% del Secretariat, juntament amb l’entrada d’un representant dels consells locals de joventut. Aquesta Assemblea suposa la superació d’una dinàmica de blocs i divisió del Consell que es portava arrossegant des de fa alguns anys, així com la reincorporació dels consells locals com a membres de ple dret.