Què és el CNJC

El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) és la plataforma que aplega gairebé cent entitats juvenils de Catalunya i consells locals de joventut. Fundat el 1979, el CNJC promou els interessos de la gent jove a la societat i davant els poders públics. És una entitat de dret públic de base associativa amb personalitat jurídica pròpia.

Més de 200.000 persones joves catalanes (Informe Panoràmic 2015) estan associades i participen en les entitats membres del Consell, ja sigui en associacions educatives (esplais i agrupaments escoltes), sindicals d’estudiants i treballadors, culturals i d’intercanvis, polítiques, socials especialitzades, o en els consells locals de joventut. 

El CNJC és membre de ple dret del Fòrum Europeu de la Joventut (European Youth Forum) des de l’any 1985.

Com a plataforma independent, crítica, plural i democràtica, el CNJC té sis objectius bàsics:

  1. Fomentar i promoure l'associacionisme i participació juvenil i, en general, la participació democràtica.
  2. Promoure les relacions entre les entitats juvenils, també coordinar-les i dinamitzar-les.
  3. Defensar els drets de les persones joves.
  4. Fer de pont entre la gent jove i els poders públics per defensar els interessos de les persones joves a les institucions.
  5. Impulsar informes i estudis propis o encàrrecs sobre matèries relacionades amb la joventut.
  6. Projectar l'activitat del moviment associatiu català en l'àmbit internacional i fomentar la dimensió internacional del CNJC.

Òrgans de govern

L'Assemblea General

és el màxim òrgan de participació i decisió del CNJC. L'Assemblea General Ordinària (AGO) és de caràcter anual i està formada per màxim dues persones delegades de cadascuna de les entitats membres.

El Comitè Executiu

Es convoca dues vegades l'any amb l'objectiu de permetre a les entitats fer seguiment de la tasca duta a terme pel secretariat durant el període comprès entre assemblea i assemblea.

El secretariat

És l'òrgan electe de gestió i direcció del CNJC. S'escull a l'Assemblea per un mandat de dos anys i l'integren com a màxim 10 representants d'entitats membres de ple dret. Entre aquestes representants s'escull un president o presidenta.

arrow_circle_right Coneix-lo
Pla estratègic 2022-2024

arrow_circle_right Consulta'l aquí

Organigrames

Organigrama del funcionamient general
description Veure organigrama (text)

La nostra història

1974 - 1984

Bases per a l’organització i institucionalització de les polítiques de joventut

1977
On tot comença

Durant el 1r Congrés de la Joventut de Catalunya i arran d’una proposta de la Taula de Joves, es planteja la creació d’un organisme que aplegui les entitats juvenils catalanes.

1977

2 d’abril

Creació del CNJC

Per decret de la Generalitat de Catalunya, es crea el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, dotat de personalitat jurídica pròpia, amb dues funcions bàsiques: coordinar les entitats i moviments juvenils i fer de pont entre el moviment associatiu juvenil i l'administració en temes de política de joventut.

1980

26 de gener

Primera Assemblea

Se celebra la 1a Assemblea General del Consell. En aquesta assemblea s’escull el primer Secretariat i es defineixen les línies generals d’actuació. El Consell va ser adscrit al Departament d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat i va passar a dependre de la Direcció General de Joventut, creada aquell mateix any, per, més endavant, passar a dependre de la Secretaria de Joventut.

1980
Els Consells Locals de Joventut

Se celebra el seminari “Els consells de joventut” amb la idea d’emfatitzar la necessitat de portar al territori la participació juvenil. El Consell entenia els consells locals de joventut com una bona eina al servei de la participació juvenil en la vida quotidiana i per fer sentir la veu de l’associacionisme juvenil a l’administració local.

1984
El CNCJ a l'exterior

El CNJC participa en la creació del Consell de la Joventut d'Espanya (d'on posteriorment es retira), i ingressa com a membre de ple dret al Fòrum Juvenil de les Comunitats Europees (YFEC) i el seu successor, el Fòrum Europeu de la Joventut (YFJ) (el CNJC n’és membre des del 1985), organismes en els que ha desenvolupat tasques importants, fins al punt que els seus representants hi han exercit els càrrecs de president o vicepresident.

1985

1 de juny

Nous reptes a debat

El Consell creu esgotats els plantejaments del 1r Congrés, creu que és hora d’abandonar les bases del moviment juvenil antifranquista i que cal establir nous horitzons. D’aquí sorgeix la crida per la participació del 2n Congrés de la Joventut de Catalunya, amb la intenció d’obrir un procés de debat, acció i participació. Aquest Congrés serà un revulsiu que permetrà fer emergir el teixit juvenil dispers que existia al país. Les conseqüències d’aquest Congrés són la influència en la consolidació i maduració del CNJC.

1985 - 1991

Reformulació de les bases discursives i estratègiques, i cerca de representativitat territorial

1985
Orígen jurídic

A partir de la Llei 14/1985, el CNJC té personalitat jurídica pròpia i es finança a càrrec del pressupost de la Generalitat.

En aquests anys es dóna una embranzida als consells locals de joventut i reben un impuls definitiu amb el “Projecte de consells locals 1984-1986” orientat a la seva creació, reforç i coordinació.

1985

1 de juny

2n Congrés de Joventut

El Consell creu esgotats els plantejaments del 1r Congrés, creu que és hora d’abandonar les bases del moviment juvenil antifranquista i que cal establir nous horitzons. D’aquí sorgeix la crida per la participació del 2n Congrés de la Joventut de Catalunya, amb la intenció d’obrir un procés de debat, acció i participació. Aquest Congrés serà un revulsiu que permetrà fer emergir el teixit juvenil dispers que existia al país. Les conseqüències d’aquest Congrés són la influència en la consolidació i maduració del CNJC.

1986
Aprovació dels estatuts

S’aproven els estatuts del CNJC, que seran discutits i aprovats pel Consell Executiu de la Generalitat l’any 1987. La nova llei defineix el Consell com una entitat de dret públic de base associativa amb personalitat jurídica.

1988
Els Consells Locals de Joventut

Diversos consells locals formen part del CNJC com a entitats membres de ple dret. És sobretot amb el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB) que el CNJC ha col·laborat més intensament en el desenvolupament de campanyes, debats, cursos, i sobretot en el seu treball intern.

1980 - 1990
L'associacionisme, punta de llança

L'activitat dels anys 80 i 90 del CNJC reflecteix i alhora impulsa els grans eixos del moviment juvenil català a la fi del s. XX. La promoció de l'associacionisme i la participació, l'obertura als moviments i organismes internacionals, les lluites contra el racisme i a favor de l'objecció de consciència i de la supressió del servei militar, han estat constants de la seva actuació.

1992 - 1996

Tensió institucional, conflicte intern entre entitats i crisi dels consells locals

1992
Bloqueig de l'administració

La nova generació de joves que entra al Consell es trobà amb la impossibilitat de dur a la pràctica la 2a Carta de la Joventut degut a cert recel de l’Administració vers el CNJC. Els objectius que hi feien referència només podien ser assolits amb una major interlocució amb l’Administració, i si part d’aquesta no és prou receptiva cal articular una oficina parlamentària del Consell que assegurés la relació d’aquest amb l’Administració i, especialment, amb el Parlament de Catalunya.

1992
Eixos de lluita i treball

En aquests anys el Consell té tres centres principals d’activitat: el desplegament del dret a l’objecció de consciència, el tractament dels problemes derivats de la discriminació de gènere i l’intent d’extensió dels consells locals.

1992
Reptes territorials

El CNJC crea una plaça de tècnic de dinamització territorial, i l’any següent suposa la defunció provisional d’aquest àmbit, que esdevé un dels principals reptes per estructurar una xarxa associativa juvenil que abraci el conjunt del territori.

1992
El bloqueig es manté

Hi ha limitacions de les grans línies estratègiques llançades pel 2n Congrés. Sobretot es fa patent que sense una administració autonòmica i municipal, disposada a col·laborar per dur-les a terme difícilment es podrien realitzar. La percepció que cap de les demandes fetes pel CNJC era recollida portà a un cert enduriment de les posicions vers l’administració pública.

1993
Consell a Debat

El debat i no entesa entre el Consell Nacional i la Secretaria General va acabar amb el bloqueig de la partida pressupostària del Consell a condició de negociar les activitats de l’organisme juvenil, situació que portà a la dimissió del president del Consell el 1993 i a una de les crisis més fortes de la història del CNJC, que obrí el procés conegut com a “Consell a Debat” en la XVI AGO celebrada l’any 1993. En el problema de fons hi havia el model de Consell i com a punt de tensió els diferents posicionaments sobre les reivindicacions i la politització del Consell.

1996
Ruptura amb el CJE

La incomprensió per part del Consejo de la Juventud de España i per part del Consells de l’Estat sobre la identitat diferenciada del CNJC en les relacions internacionals es va convertir en un dels temes recurrents dins dels debats en el si del Consell i entre aquest i la resta de Consells de l’Estat. Finalment, el Secretariat del Consell va decidir abandonar el CJE i l’any 1996, a la XII AGE del CNJC, es va confirmar la ruptura amb el CJE.

1997 - 2007

Nou model de funcionament: reforç del consens intern i del rol d’interlocució

1997
Canvis en l'estructura

Per superar l’etapa de crisi interna, l’any 1997 l’Assemblea del Consell aprova un model d’estructura i funcionament i una proposta de modificació de la Llei i els Estatuts del CNJC. El nou model del Consell parteix de la voluntat de vertebrar l’associacionisme juvenil català, coordinar i representar tots els joves associats, alhora que mostra una postura oberta, dialogant i constructiva davant les entitats juvenils.

Després de deu anys de debats interns, el CNJC no havia incidit en les polítiques juvenils. Un cop superada la crisi interna semblava necessari elaborar un nou document marc que orientés el Consell. Aquest document estratègic i de projecte seria conegut com “Línies de política juvenil”, elaborat d’acord amb la discussió en una jornada de ponències presentades per experts associatius. L’edició del document va comptar amb el suport extraordinari del Parlament de Catalunya, la qual cosa significava un alt reconeixement institucional. De nou, igual que succeí amb la 2a Carta de la Joventut Catalana, un document del Consell Nacional finalitzava amb la demanda d’un Pla Nacional de Joventut assumit per les institucions catalanes.

Juny del 2000
Cap al Pla Nacional de Joventut

Una proposició no de llei aprovada el juny de l’any 2000 dona suport als continguts de “Línies de política juvenil”, que serviran de base per a l’elaboració posterior d’un Pla Nacional de Joventut que seguirà els criteris d’una política integral de joventut.

Novembre del 2000
Pla Nacionak de Joventut

S’aprova el Pla Nacional de Joventut amb una vigència prevista fins a l’any 2010. Mai el CNJC no havia aconseguit incidir tant en les polítiques de juvenils.

2002
El Triangle Jove

Desenvolupament del Triangle Jove, amb els consells de joventut del País Valencià i de les Illes Balears, constituït l’any 1999 i celebració del III Congrés de la Joventut de Catalunya.

2004
Impuls internacional

Se celebra el Festival Mundial de la Joventut a Barcelona, un esdeveniment que va ser el punt de trobada de més de 8.000 joves vinguts d’arreu del món entre els dies 8 i 14 d’agost. Sobre els eixos del desenvolupament sostenible, la globalització, la diversitat cultural i les condicions de pau, el Festival va ser un espai de trobada on els i les assistents van posar en comú les seves experiències i plantejaments. La llarga tradició del moviment associatiu juvenil català va impulsar el Consell de Joventut de Barcelona i el CNJC a presentar la candidatura per acollir la tercera edició del Festival. La coordinació amb les associacions juvenils internacionals i amb les plataformes regionals va suposar un pas endavant en la feina del CJB i del CNJC, així com donar un impuls renovat a la coordinació internacional del moviment associatiu juvenil.

2008 - Actualitat

Consolidació de la vertebració territorial de la CNJC

2009 - 2010
Reconeixement dels CLJ

Aprovació de la Llei 1/2010, per la qual es reforma la Llei que regula el Consell Nacional. Aquesta reforma d’estatuts permet de nou l’entrada del consells locals de joventut com a membres de ple dret del CNJC.

2009
30 anys!

El CNJC celebra el seu 30è aniversari amb un seguit d’actes, alguns d’ells celebrats a les demarcacions de Lleida, Girona i Tarragona.

2010
En revisió constant

Finalitza el Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJC). Per aquest motiu el CNJC porta a terme un intens procés d’avaluació del PNJC 2000-2010, seguit d’un procés propositiu que culminarà amb la redacció del nou PNJC 2010-2020 en el marc del Consell Rector del Pla.

En la línia de millorar la participació de les entitats que formen part del CNJC s’engega el Pla de Participació Interna. Aquest projecte, més enllà d’incrementar la quantitat i la qualitat de les entitats al si del consell, pretén promoure el debat i la reflexió interna sobre el model de participació del CNJC, pretén detectar els elements facilitadors i els elements dissuasius de la participació de les entitats i, també, té com a objectiu dotar de mecanismes de millora de la participació interna el CNJC.

2010
Superació de blocs

A la XXXII AGO de març de 2010 el CNJC inicia una nova etapa amb la renovació del 80% del Secretariat, juntament amb l’entrada d’un representant dels consells locals de joventut. Aquesta Assemblea suposa la superació d’una dinàmica de blocs i divisió del Consell que es portava arrossegant des de fa alguns anys, així com la reincorporació dels consells locals com a membres de ple dret.