Qué ei eth CNJC

Pendent eth 1r Congrès dera Joenessa de Catalonha e ara man d’ua propòsta dera Taula de Joeni, se plantege era creacion d’un organisme qu’amasse es entitats juvenius catalanes.

Per decrèt dera Generalitat de Catalonha, se cree eth Conselh Nacionau dera Joenessa de Catalonha, dotat de personalitat juridica pròpria, damb dues foncions basiques: coordinar es entitats e movements juvenius e hèr de pònt entre eth movement associatiu juveniu e era administracion en tèmes de politica de joenessa.

Se celèbre era 1a Assemblada Generau deth Conselh. En aguesta assemblada se trigue eth prumèr Secretari e se definissen es linhes generaus d’actuacion. Eth Conselh siguec adscrit ath Departament d’Ensenhament e Cultura dera Generalitat e passèc a depéner dera Direccion Generau de Joenessa, creada aqueth madeish an, entà, mès endeuant, passar a depéner dera Secretaria de Joenessa.

Se celèbre eth seminari “Es conselhs de joenessa” damb era idia d’enfatizar eth besonh de portar en territòri era participacion juveniu. Eth Conselh comprenie es conselhs locaus de joenessa com un bon utís ath servici dera participacion juveniu ena vida vidanta e entà hèr a sénter era votz der associacionisme juveniu ena administracion locau.

Eth CNJC participe ena creacion deth Conselh dera Joenessa d’Espanha (d’a on posteriorament se retire), e ingrèsse coma membre de plen dret en Forum juveniu des Comunitats Europèes(YFEC) e eth sòn successor, eth Forum Europèu dera Joenessa (YFJ) (eth CNJC) n’ei membre de dempús deth 1985), organismes enes quaus a desvolopat prètzhèts importanti, enquiath punt qu’es sòns representants e an exercit cargues de president o vicepresident.

Eth Conselh cre agotadi es plantejaments deth 1r Congrès, qu’ei ora d’abandonar es bases deth movement juveniu antifranquista e que cau establir naui orizons. D’aciu sorgís era crida entara participacion deth 2au Congrès dera Joenessa de Catalonha, damb era intencion de daurir un procès de debat, accion e participacion. Aguest Congrès serà un revulsiu que permeterà de hèr a emergir eth teishit juveniu dispèrs qu’existie en país. Es conseqüéncies d’aguest Congrès son era influéncia en assolidament e maduracion deth CNJC.

A  compdar dera Lei 14/1985, eth CNJC a personalitat juridica pròpria e se finance a cargue deth pressupòst dera Generalitat. 

En aguesti ans se da ua possada as conselhs locaus de joenessa e receben un impuls definitiu damb eth “Projècte de conselhs locaus 1984-1986” orientat ara sua creacion, refortiment e coordinacion.

Eth Conselh cre agotadi es plantejaments deth 1r Congrès, qu’ei era ora d’abandonar es bases deth movement juveniu antifranquista e que cau establir naui orizons. D’aciu sorgís era crida entara participacion deth 2au Congrès dera Joenessa de Catalonha, damb era intencion de daurir un procès de debat, accion e participacion. Aguest Congrès serà un revulsiu que permeterà de hèr a emergir eth teishit juveniu dispèrs qu’existie en país. Es conseqüéncies d’aguest Congrès son era influéncia en assolidament e maduracion deth CNJC.

S’apròven es estatuts deth CNJC, que seràn discutits e aprovats peth Conselh Executiu dera Generalitat er an 1987. Era naua lei definís eth Conselh com ua entitat de dret public de basa associativa damb personalitat juridica.

Diuèrsi conselhs locaus formen part deth CNJC coma entitats membres de plen dret. Ei sustot damb eth Conselh dera Joenessa de Barcelona (CJB) qu’eth CNJC a collaborat mès intensament en desvolopament de campanhes, debats, corsi, e sustot en sòn trabalh intèrn.

Era activitat des ans 80 e 90 deth CNJC reflectís e ath madeish temps impulse es grani èishi deth movement juveniu catalan ara fin deth s. XX. Era promocion der associacionisme e era participacion, era dubertura as movements e organismes internacionaus, es lutes contra eth racisme e a favor dera objeccion de consciéncia e dera supression deth servici militar, an estat constantes dera sua actuacion.

Era naua generacion de joeni qu’entre en Conselh se tròbe damb era impossibilitat d’amiar ara practica era 2au Carta dera Joenessa pr’amor de cèrt recèl dera Administracion envèrs eth CNJC. Es objectius que i hègen referéncia sonque podien èster artenhudi damb ua màger interlocucion damb era Administracion, e se part d’aguesta non ei pro receptiva cau articular un burèu parlamentari deth Conselh qu’assegure era relacion d’aguest damb era Administracion e, especiaument, damb eth Parlament de Catalonha.

En aguesti ans eth Conselh a tres centres principaus d’activitats: eth desplegament deth dret ara objeccion de consciéncia, eth tractament des problèmes derivadi dera discriminacion de genre e er intent d’espandiment des conselhs locaus.

Eth CNJC cree ua plaça de tecnic de dinamizacion territoriau, e er an que seguís supause era defuncion provisionau d’aguest encastre, que deven un des principaus rèptes entà estructurar un hilat associatiu juveniu qu’abrace eth conjunt deth territòri.

I a limitacions des granes linhes estrategiques lançades peth 2au Congrès. Sustot se hè patent que sense ua administracion autonomica e municipau dispausada a collaborar entà amiar-les a tèrme, serien de mau realizar. Era percepcion que cap des demanes hètes peth CNJC ère recuelhuda, pòrte a un cèrt enduriment des posicions envèrs era administracion publica.

Eth debat e non-entesa entre eth Conselh Nacionau e era Secretaria Generau acabèc damb eth bloqueg dera partida pressupostària deth Conselh a condicion de negociar es activitats der organisme juveniu, situacion que pòrte ara dimission deth president deth Conselh en 1993 e a ua des crisis mès fòrtes dera istòria deth CNJC, que daurís eth procès coneishut coma “Conselh a Debat” ena XVI AGO celebrada er an 1993. En problèma de hons i auie eth modèl de Conselh e coma punt de tension es desparièrs posicionaments sus es reivindicacions e era politizacion deth Conselh.

Era incomprension per part deth Consejo de la Juventud de España (CJE) e per part des conselhs der Estat sus era identitat diferenciada deth CNJC enes relacions internacionaus se convertic en un des tèmes recurrents laguens des debats en sen deth Conselh e entre aguest e era rèsta de Conselhs der Estat. Finaument, eth Secretariat deth Conselh decidic d’abandonar eth CJE e er an 1996, ena XII AGE deth CNJC, se confirmèc era ruptura damb eth CJE.

Entà superar era etapa de crisi intèrna, er an 1997 era Assemblada deth Conselh apròve un modèl d’estructura e foncionament e ua propòsta de modificacion dera Lei e es Estatuts deth CNJC. Eth nau modèl deth Conselh partís dera volontat de vertebrar er associacionisme juveniu catalan, coordinar e representar toti es joeni associadi, ath madeish temps que mòstre ua postura dubèrta, dialoganta e constructiva deuant des entitats juvenius. 

Dempús de dètz ans de debats intèrns, eth CNJC non auie pas incidit enes politiques juvenius. Un còp superada era crisi intèrna semblaue de besonh elaborar un nau document marc qu’orientèsse eth Conselh. Aguest document estrategic e de projècte serie coneishut com “Linhes de politica juveniu”, elaborat d’acòrd damb era discussion en ua jornada de ponéncies presentades per expèrts associatius. Era edicion deth document compdèc damb eth supòrt extraordinari deth Parlament de Catalonha, çò que significaue un naut reconeishement institucionau. De nau, atau com succedic damb era 2au carta dera Joenessa Catalana, un document deth Conselh Nacionau finalizaue damb era demana d’un Plan Nacionau de Joenessa assumit pes institucions catalanes. 

Ua proposicion non de lei aprovada en junh der an 2000 balhe supòrt as contenguts de “Linhes de politica juveniu”, que serviràn de basa entara elaboracion posteriora d’un Plan Nacionau de Joenessa que seguirà es critèris d’ua politica integrau de joenessa.

S’apròve eth Plan Nacionau de Joenessa damb ua vigéncia prevista enquiar an 2010. Jamès eth CNJC non auie artenhut d’incidir tant enes politiques de juvenius.

Desvolopament deth Triangle Joen, damb es conselhs de joenessa deth País Valencian e des Isles Balears, constituït er an 1999 e celebracion deth III Congrès dera Joenessa de Catalonha.

Se celèbre eth Hestau Mondiau dera Joenessa en Barcelona, un eveniment que siguec eth punt de trobada de mès de 8.000 joeni vengudi de tot eth mon entre es dies 8 e 14 d’agost. Sus es èishi deth desvolopament sostenible, era globalizacion, era diuersitat culturau e es condicions de patz, eth Hestau siguec un espaci de trobada a on es assistents meteren en comun es sues experiéncies e plantejaments. Era longa tradicion deth movement associatiu juveniu catalan impulsèc eth Conselh de Joenessa de Barcelona e eth CNJC a presentar era candidatura entà acuélher era tresau edicion deth Hestau. Era coordinacion damb es associacions juvenius internacionaus e damb es plataformes regionaus supausèc un pas endeuant en trabalh deth CJB e deth CNJC, atau com dar impuls renauit ara coordinacion internacionau deth movement associatiu juveniu.

Eth CNJC celèbre eth sòn 30au anniversari damb un seguit d’actes, bèri uns d’eri celebradi enes demarcacions de Lhèida, Girona e Tarragona.

Aprobacion dera Lei 1/2010, pera quau se reforme era Lei que regule eth Conselh Nacionau. Aguesta reforma d’estatuts permet nauament era entrada des conselhs locaus de joenessa coma membres de plen dret deth CNJC.

Ena XXXII AGO de març deth 2010 eth CNJC inície ua naua etapa damb era renauida deth 80% deth Secretariat, amassa damb era entrada d’un representant des conselhs locaus de  joenessa. Aguesta Assemblada supause era superacion d’ua dinamica de blòcs e division deth Conselh que se carrejaue de hè bèri ans, atau com era reincorporacion des conselhs locaus coma membres de plen dret.

Era Generalitat retalhe en mès de 100.000 € eth pressupòst deth CNJC, çò que provòque eth desmantelament de tota era estructura territoriau, 5 places de tecnics encargadi deth supòrt associatiu e deth foment de conselhs locaus de joenessa; e era cancellacion de bères ues des actuacions que se hègen annaument. Peth sòn costat, eth CNJC se junh as mobilizacions en contra des retalhades.

Eth CNJC non ei pas alien ar ambient dera societat catalana en favor dera autodeterminacion e apròve, damb majoritats amples, resolucions a favor deth dret ara autodeterminacion de Catalonha, dera votacion deth 9 de noveme deth 2014 e de garanties democratiques entath referendum der 1 d’octobre deth 2017.

Eth 13 e 14 de mai deth 2017, eth CNJC organize eth 4au Congrès Catalan dera Joenessa en Hospitalet de Llobregat. Eth contengut trabalhat enes diuèrsi talhèrs servirà entà redigir era Carta Catalana dera Joenessa, un utís d’incidéncia politica que vò dar votz as propòstes e inquietuds des persones joenes.

Eth referendum d’independéncia, celebrat en Catalonha er 1 d’octobre deth 2017, provòque era aplicacion der article 155 dera Constitucion espanhòla ara Generalitat de Catalonha, pr’amor d’açò, eth CNJC patís aguesta intervencion. Ne eth CNJC ne es 297 organizacions non pòden pas hèr pagaments ne domiciliacions sense autorizacion der Estat, e s’exigís ath Conselh ua declaracion responsabla entà cada pagament que garantisque que «es sòs non financen actuacions illegaus ne contràries as decisions des tribunaus». Aguest hèt supause ua vulneracion sense precedents ena autonomia deth CNJC.

Era repression viscuda pendent es mobilizacions entre eth 2017 e eth 2019 hèn qu’eth Conselh se solidarize damb era joenessa que patís es conseqüéncies judiciaus d’aguesti hèts, particularament dera joenessa associada. Ath madeish temps, tanben se mòstre favorable a ua amnistia, ath liberament des presi politics e en contra dera senténcia deth procès.

Tanben ei ua etapa de tension en Secretariat, organ en quau non i a pas ua vision unitària en relacion damb aguesti posicionaments. 

Era pandèmia de Covid a un gran impacte en tot er associacionisme joeniu, e tanben en CNJC. Totes es activitats an de passar a èster virtuaus, e es que non ne pòden èster son anullades. Era situacion s’estien damb pujades e baishades enquia dus ans e genère fòrça entremieges ar associacionisme, que patís ua devarada ena participacion que se notarà pendent es ans posteriors. Arran d’aguest hèt, eth CNJC met sus dera taula campanhes entara salut mentau joeniu e de supòrt associatiu. Ath delà, eth Conselh hè esfòrci en defensa des drets des infants e joeni, qu’era sua votz non se tenguie pas en compde en cap des espacis de decision.

Eth Parlament apròve era prumèra Lei de Foment der Associacionisme, prevista ena lei anteriora, deth 2015, que prevé er encargue ath Conselh de desplegar un centre de recorsi entàs associacions joenius a escala nacionau. Eth CNJC hec un procès intens d’incidéncia en aguesta lei.

Pr’amor dera menaça de non poder hèr es campaments e es colònies d’ostiu, es entitats deth léser educatiu se mobilizen en Barcelona, er ostiu deth 2024, damb eth supòrt politic e logistic deth CNJC. Gràcies ad aguestes mobilizacions s’artenh un acòrd qu’includís diuèrses des demanes istoriques deth léser educatiu.