El Consell Nacional de la Joventut de Catalunya aprova noves línies estratègiques i compromisos clau per a l’associacionisme juvenil català
Aquest cap de setmana, vam celebrar la 49a Assemblea General Extraordinària, on vam aprovar tres resolucions i un posicionament que marquen noves línies estratègiques i compromisos clau per a la joventut i la nostra entitat.
L'Assemblea, que es va celebrar dissabte 31 de maig, va comptar amb la participació activa de gairebé una vintena d’entitats. Va ser una cita clau per a definir el futur immediat de l’entitat, perquè es van abordar diversos temes d'interès amb la participació tenaç de totes les participants.
L'acte va començar amb el repàs de l'estat dels set projectes establerts al Pla de Treball 2025, on es va ressaltar que encara no s’ha executat al 100% cap de les mesures que proposa la Llei de Foment de l’Associacionisme, aprovada l’any 2023. Per aquest motiu, enguany, iniciem un projecte d’incidència exhaustiu perquè es compleixin.
El dret al sufragi és un dels pilars fonamentals de tota democràcia, però aquest dret encara no està garantit a totes les persones joves ni a totes les persones residents al nostre país.
En primera instància, apuntem que si l'ordenament jurídic reconeix que les persones de 16 i 17 anys poden contribuir a l’economia, a la vida social i a l’estructura jurídica del país, també han de poder participar en la definició de les polítiques públiques que les afecten.
A més, l’educació obligatòria finalitza en aquesta edat, per tant, si l’Estat considera que ja ha proporcionat tots els coneixements necessaris als seus ciutadans, aquests ciutadans tenen els coneixements per exercir els seus drets polítics.
Així mateix, augurem que en una societat que tendeix cap a l’envelliment, limitar el sufragi a partir dels 18 anys augmenta la distorsió intergeneracional i redueix el pes polític del jovent.
Per altra banda, també volem abordar l’exclusió del dret de vot a les persones estrangeres residents a Catalunya. Hi ha moltes persones que fa anys que viuen, treballen, cotitzen, paguen impostos i participen de la vida associativa, però que no poden participar de les eleccions.
Per aquest motiu, considerem que s’ha de reformular el concepte de ciutadania democràtica. El dret a vot ha d’estar vinculat a la residència efectiva, acreditada per l’empadronament i no a la nacionalitat, així com ha d’incloure el jovent, per poder respondre millor a les necessitats i inquietuds d’aquests col·lectius. Negar aquest dret implica una exclusió política injustificada i, en última instància, una forma de discriminació.
Tot i això, sabem que aquest debat sobre l’ampliació del dret de sufragi no pot entendre’s de manera aïllada, sinó que ha d’inscriure’s en el context polític i social actual, marcat pel creixement alarmant de forces d’extrema dreta arreu d’Europa i del món. Així doncs, ens comprometem a donar suport a campanyes de sensibilització i educació per a la participació política del jovent.
Per un títol de transport pensat per l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària
També vam aprovar una resolució a favor d’un títol de transport públic pensat per a l'associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària.
Els caus i esplais són un agent clau de la vida de milers d’infants i joves catalans. A través de les seves activitats, fan un reforç educatiu que complementa el sistema d’educació formal i fomenta la implicació ciutadana.
Durant la seva activitat, acostumen a utilitzar el transport públic com a mitjà per moure’s pel territori, tot i no disposar d’un títol propi, a diferència dels centres escolars. Aquest fet, sumat de les deficiències que ja té de per si el transport públic, fa que pateixin un increment del cost de l’ús d’aquesta xarxa.
Per aquest motiu, l’associacionisme educatiu de base voluntària i comunitària reclama un títol de transport multizona, multipersonal, intermodal i amb un cost bonificat, per tal que doni resposta a les seves necessitats.
Per altra banda, vam aprovar una resolució que rebutja la sentència del 25% de castellà al sistema educatiu. Els atacs al sistema educatiu català es remunten a l’any 2013, quan la LOMCE pretenia aplicar percentatges i obligar a impartir matèries troncals en castellà. Dotze anys més tard, aquests, continuen amb la sentència del 25%.
Amb la certesa que el Tribunal Constitucional podria dictar sentència i resoldre aquest mateix any, el CNJC ens vam posicionar al respecte, manifestant la importància de protegir i promocionar la llengua catalana i el compromís amb la defensa del model d’immersió lingüística i l’escola en català.
Així mateix, considerem que l’aposta del model de dues línies, consolida la segregació lingüística, ineficaç a l’hora de fer créixer l’ús social de les llengües minoritzades.
«El coneixement del català no dificulta l’aprenentatge d'altres llengües. El plurilingüisme s’ha demostrat beneficiós pel desenvolupament cognitiu i lingüístic dels infants i joves», exposa la resolució.
Per aquesta raó, davant la possible resposta desfavorable al model d’immersió lingüística, el CNJC instem al govern Generalitat de Catalunya a no acatar la sentència i a augmentar i garantir els recursos econòmics necessaris per a reforçar les aules d’acollida lingüístiques, i demanem, al mateix govern, que es comprometi amb la correcta aplicació i desplegament del model d’immersió lingüística; i reivindiquem la importància de construir qualsevol resposta a l’entorn de marcs de treball amplis i compartits, com el Pacte Nacional per la Llengua.
Per la nostra banda, l’associacionisme juvenil ens comprometem a defensar la llengua amb accions i campanyes que fomentin l’ús del català entre les persones joves en tots els àmbits, especialment en els de socialització.
La resposta de l'associacionisme juvenil envers l'extrema dreta
Finalment, amb la realitat latent, el constant augment i la consolidació a barris, xarxes i institucions, el CNJC ens hem posicionat unànimament, de nou, pel que fa a l’extrema dreta.
L’extrema dreta, tot i revisar la dialèctica, beu d’arrels ideològiques vinculades a moviments obertament identitaris i autoritaris històrics, i representa una amenaça real per a la cohesió social i els drets fonamentals.
L’estratègia de l’extrema dreta implica assenyalar col·lectius vulnerabilitzats, una clara oposició a implementar mesures efectives contra el canvi climàtic, atacs als drets humans i a les llibertats i la deslegitimació de les institucions democràtiques.
L’associacionisme juvenil sempre ha estat un pilar fonamental en la defensa dels drets fonamentals, i per això, els moviments socials tenim la taca essencial de lluitar contra els discursos d’odi i l’extrema dreta. Des del CNJC proposem plantar-li cara amb estratègia antifeixista col·lectiva, organitzada i decidida.
Els membres de l’entitat han expressat el seu suport a aquests posicionaments, considerant-los essencials pel creixement i el desenvolupament de l’organització.
Des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya ens hem compromès a continuar treballant per garantir que aquestes decisions s’implementin de manera efectiva i que l’entitat continuï sent un referent per a les entitats juvenils de Catalunya.
En última instància, vam acomiadar l’Arnau Rusinés, perquè acabava el seu mandat al Consell.
