
Celebrem La Guspira, la I Trobada feminista de l'associacionisme juvenil
Durant la presentació, Carla Andreu va manifestar la necessitat de retrobar-nos, després d’aquests anys convulsos de desmobilització i auge de l’extrema dreta, i va ressaltar que estem davant d’un moment de replegament, de sorgiment de noves formes d’autoorganització i de creació d’aliances entre moviments socials.
El moviment feminista de base fa dècades que ha estat a primera línia de la trinxera, on conflueixen diferents corrents amb un objectiu clar: l’enderrocament del sistema cisheteropatriarcal i capitalista, i és que aquesta trobada volia recordar-nos que no hem d’oblidar que juntes som més fortes i organitzades som imparables. Per aquest motiu, la jornada estava enfocada a crear un espai de col·loqui i reflexió, que ens permetés posar sobre la taula les nostres necessitats i compartir les eines que ens hem dotat al llarg de la nostra lluita.
Primer de tot, les assistents van participar a la taula rodona Fem front a l’antifeminisme, moderada per Marta Amigó, i constituïda per Adriana Llena, Marina García-Morante i Janet Catalan. Les quatre feministes van parlar de l'emergència de la centralitat del missatge antifeminista, que ens fa qüestionar diversos aspectes molt rellevants, tenint en compte que ja no parlem de fets marginals, sinó de partits polítics amb una alta influència en les agendes i polítiques públiques, així com va animar a les participants a continuar generant coneixement col·lectiu per analitzar i comprendre el creixement d'aquesta ideologia.
Durant la taula rodona, Marina García-Morante, activista política i social de Nou Barris, reflexionava que «el feminisme mainstream deixa al marge el feminisme perifèric, a les dones gitanes, a les dones migrades, a les persones no-binàries, a les persones que no segueixen la norma», i Janet Catalan, activista política i sindicalista a la Intersindical i l'EINA, afegia que per ella, «caminar amb orgull, perquè et sents bé amb qui ets i amb com vas vestida, ignorant els discursos d'odi que diuen les persones del carrer a la teva esquena o amb comentaris a les xarxes socials, cansa, i cansa tant, que a vegades has de parar, deixar de militar al carrer, per tal de recompondre't mentalment i emocionalment», i afegia «l’únic que volem és arribar a final de mes, vestir-nos com vulguem, caminar pels carrers lliurement i arribar vives a casa, crec que no demanem res de l'altre món».
Al final de la taula rodona, Adriana Llena, exportaveu i responsable de la lluita feminista d'Arran, llençava un missatge engrescador: «l'única possibilitat de supervivència és treballar col·lectivament. Se'ns ha fet creure que no tenim capacitat de defensar-nos, que les dones no tenim les eines, i és mentida! Hem de tenir la consciència del fet que si treballem conjuntament som més fortes», va dir.
A continuació, les participants van assistir al taller El masclisme en el nostre dia a dia, com l’abordem?, dirigit per Cesca Gasull, on vam definir conjuntament el masclisme i les violències masclistes, i ens va donar les bases del que s'ha de tenir en compte per abordar un cas de violència masclista.
Finalment, després de dinar, vam fer una dinàmica de cures, conduïda per l’educadora social Paula Isern, i vam acabar amb un concert d’Alosa, un duet barceloní de dues veus, violoncel i percussió.
Va ser una jornada molt engrescadora, de molta formació, reflexió i creixement personal.