Taula rodona: joves i salut mental
Salut | 14 juny 2022

Taula rodona: joves i salut mental

El passat 9 de juny, el Consell Nacional de la Joventut de CatalunyaSalut Mental Catalunya vam organitzar conjuntament una taula rodona sobre salut mental i jovent. Ho vam fer atenent a l'aposta del CNJC de sensibilitzar sobre les necessitats i demandes del jovent i l'associacionisme, així com per contruibuir a dotar d'eines de prevenció les entitats.

L'acte, que es va celebrar a l'Espai Jove la Fontana, a Barcelona, rebia el títol "La salut mental no és cap privilegi", amb l'objectiu, també, de posar sobre la taula les condicions de desigualtat que es donen a Catalunya en matèria  d'atenció a la salut mental.

La Julia Rosanna Sáncehz-Valverde, presidenta del CNJC, va moderar i dirigir el debat entre expertes de diferents àmbits de la salut mental per abordar-los des d'una perspeciva àmplia i des de i per a les joves. Així, els diferents blocs del debat comptàven amb ponents referents, que van coincidir en destacar qüestions com la manca d'acompanyament i de referents o l'impacte de la Covid en el jovent, així com en reivindicar la necessitat d'un abordatge amb perspectiva comunitària.

Des d'una mirada d'anàlisi general de la situació particular del jovent sobre la salut mental després de la pandèmia, vam poder constatar que hem vist incrementat el patiment psicològic de les joves, que s’ha manifestat en forma d’angoixa davant d’una situació d’incertesa a causa del context. Però la greu situació no s'origina amb la covid. De fet, Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de la Salut Mental, especificava que els estudis demostren que les joves han patit més en els últims anys a causa de la situació de precarització i manca de reconeixement i valoració.

Tot i així, a la taula rodona, on evidentment també comptàvem amb la veu del jovent en primera persona, l'Andrea Garcia, activista a Obertament en la lluita contra l'estigma, no va voler deixar de denunciar que "la salut mental juvenil, no era una prioritat ni abans, ni durant, ni després de la pandèmia".

A més a més, vam tenir temps també de posar sobre la taula les desigualtats que es donen en el si de l'abordatge i tractament dels problemes de salut mental. Carles Bonete, responsable de l'àrea sociocomunitària a Salut Mental de Catalunya, definia tres factors clau: les desigualtats territorials, les de gènere i el racisme institucional i estrucutral. Per abordar-ho "cal generar comunitats saludables, generadores de salut”, apuntava.

En aquest sentit, d'altra banda, Àlex Rodríguez, tècnic del Consorci d'Educació de Barcelona i psicòleg de Konsulta'm, deixava clar que "per reparar el dany en la salut mental s'ha d'intervenir en el context, l'acció clínica no funciona si no hi ha també una acció comunitària que és la que transforma socialment. Cal promoure comunitats que trenquin amb l'estigma".

Amb tot, els ponents van trobar un acord en determinar que cal canviar el model d'atenció sense oblidar que aquesta realitat molts cops és conseqüència d’un context de crisis socioeconòmiques, emergència ecològica, valors adultcentristes, i el mateix sistema productiu.