La pandèmia reforça la precarització del jovent

Es manté la tendència de precarització de la realitat de treball, així com la davallada de la capacitat d’emancipació del jovent català. Així ho indiquen les dades publicades a l’informe Estat de la joventut 2021, publicat per l’Observatori Català de la Joventut i extretes del seu propi Sistema d’Indicadors. Aquest és un informe anual que, en aquesta edició del 2021, dona, per primera vegada, una aproximació dels efectes que ha causat la pandèmia sobre el jovent, no només a nivell laboral, sinó també en altres àmbits com l’emancipació o la salut mental. 

Situació laboral

Una de les dades més significatives que ofereix l’estudi i que permet entendre la realitat de precarització que pateix el jovent és l’augment de la taxa de temporalitat. Des del 2020, aquesta ha augmentat i ja se situa prop del 50%. És a dir: gairebé la meitat dels contractes laborals que es fan a joves són temporals. D’altra banda, el 30% dels contractes a joves són a temps parcial.

La pandèmia impedeix sortir de la dinàmica d’agudització de la  precarietat que s’inicia amb la crisi del 2008. Llavors la taxa de temporalitat se situava en un 35% i els contractes a temps parcial no arribaven a afectar el 20% del jovent català ocupat.

Pel que fa a l’atur, el darrer any presenta una lleugera davallada, però encara sense retornar a les dades anteriors al 2020, quan la pandèmia i el confinament van afectar particularment sobre el jovent i van eixamplar la diferència de la taxa d’atur entre població jove (16 a 29 anys) i l’adulta. A més a més, l’atur de llarga durada sí que presenta un augment, més accentuat en les dones entre 2019 i 2020. 

D’altra banda, moltes joves tenen una formació superior al que requereix el seu lloc de feina. La sobrequalificació, que s’havia començat a recuperar el 2019, s’ha vist afectada també per la pandèmia.

En definitiva, el col·lectiu jove és qui més atur acumula, més atur de llarga durada i més precarietat pateix, en comparació a la població de més de 29 anys, i les diferències són cada vegada més àmplies. 

Des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya fem també una valoració dels efectes d’aquesta situació. Alertem que la temporalitat manté la incertesa i afecta l’emancipació, així com fa més vulnerables els drets laborals de qui la pateix. A més a més, afecta directament a l’associacionisme, ja que dificulta la participació sindical o juvenil, entre d’altres.

És per això que manifestem que no n’hi ha prou amb prestacions no contributives, com són la Renda Garantida o l’ingrés mínim vital, que a més a més impliquen una burocratització que en limita l’accés a, sobretot, les persones més vulnerables i precaritzades. Així doncs, des del CNJC apostem per la implementació de la Renda Bàsica Universal, per poder revertir la precarietat, garantir uns mínims de condicions dignes de vida i fomentar la participació i l’associacionisme.

També apuntem que, si bé aquest informe encara no ofereix dades que mostrin l’impacte de la darrera reforma laboral, des del CNJC considerem que les mesures per reduir la temporalitat no són suficients, ja que cal abordar tots els fronts precaritzadors. Per això segueixen demanant un registre únic de becaris, així com la remuneració de pràctiques professionals i la presa de mesures que s’adaptin a la nova realitat de treball per diginficar-la, demanda aprovada, en part, per l’aparició de noves formes d’empresa que han portat noves formes d’explotació, tal com aprovaven les entitats del CNJC en aquesta resolució.

Emancipació

La tendència a la baixa de la taxa d’emancipació es manté. El 2021 aquesta assolia mínims històrics situant-se com la més baixa del segle i la pandèmia també hi ha intervingut. Mirant enrere, en els darrers 15 anys, el percentatge de persones emancipades ha passat del 32,6% al 17%.

Des del CNJC detectem les diverses problemàtiques en matèria d’habitatge com l’element  que, sumat a la situació de precarietat i inestabilitat laboral, més interfereix en aquesta baixa capacitat per emancipar-se.

El preu del lloguer, especialment en entorns metropolitans, no ha deixat de pujar des del 2016. I malgrat que la precarietat s’ha aguditzat, els preus ja són molt més alts que els del 2008. Aquest efecte de bombolla en el mercat del lloguer s’acarnissa, doncs, amb la població jove i impedeix revertir la tendència de la taxa d’emancipació.

És per això que l’associacionisme juvenil català, així com el moviment per l’habitatge, demanem que s’ampliï el parc d’habitatge públic, així com que es destini un 30% de vivendes al lloguer social específicament per a joves. De fet, aquesta mesura es va aprovar mitjançant una resolució del Parlament de Catalunya després del debat específic sobre joventut del passat mes de maig. També es demana una nova regulació dels preus del lloguer i que es fomentin models de tinença d’habitatge alternatius a la compra o el lloguer.

Risc de pobresa

Arran de la pandèmia, aquest torna a repuntar. Així ho plasmen les dades de l’informe extretes a través de l’indicador AROPE. Actualment, se situa al voltant del 30%, amb dos punts percentuals de diferència entre dones i homes, essent les primeres el col·lectiu que viu en major risc de pobresa.

Salut mental

El risc de patir una depressió és dels pocs indicadors que hi ha en matèria de salut mental a l’informe. Aquest es troba al voltant del 6%, amb un repunt després de la pandèmia de 3 punts percentuals.

Segons aquestes dades i si es comparen amb tendències anteriors, l’impacte de la pandèmia l’any 2021 és moderat. Ara bé, des del CNJC alertem que podríem trobar-nos en una situació d'inici de tendència i adverteixen que la depressió no és l’única afectació sobre la salut mental.

A més a més, també proposem una sèrie de mesures per prevenir i abordar els problemes de salut mental en el jovent: Fonamentalment una major coordinació entre els centres de salut mental d’infants i joves i els d’adults, dotant-los de major inversió, per garantir una transició en l’atenció efectiva. També es demana intensificar els estudis i indicadors en la matèria amb perspectiva juvenil i que s’incorpori la perspectiva comunitària en els programes d’abordatge d’aquestes problemàtiques.

En definitiva, amb tot aquest informe es constata la tendència cap a unes pitjors condicions de vida de la gent jove. És per això que des del Consell Nacional de la Joventut reclamem polítiques concretes i efectives que reverteixin la situació, complint els acords adquirits al Ple Específic de Joventut i que cal abordar de manera urgent.